Ona

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    És tard... O potser és encara massa aviat per començar a explicar la meva història. Aquesta nit vull banyar-me entre onades de plata, vull somiar-te entre els núvols de sucre dolç, juguem a ser eterns, com dues papallones daurades als raigs de Sol que anuncien l’arribada d’un nou dia. Juguem a recuperar aquells records de la nostra joventut perduda.

    Vull regalar-te una estrella que sàpiga riure, un cascavell del qual mai pari de sonar música, i que cantin els àngels, perquè la música serà partitura dels teus somriures. Aquesta nit ens ballarem sota la llum de la lluna, tu i jo sols cantarem com ocells a la gàbia “i així sobreviurem, entre reixes, a totes les faccions de grans homes, que, igual que les marees, depenen de l’influx de la lluna”.

    És tard... Deixa que el mar s’emporti la sorra que aquell dia no vam llençar.

     

     

    Enif

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS