Ofrena

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Els pirates dormen, envoltats d'ampolles, dins el celler de càrrega. El cofre que ha originat la seva celebració està a punt de desaparèixer: dos tentacles; humits, plens de ventoses, s'introdueixen pels ulls de bou destrossant la fusta i abans que ningú pugui reaccionar el monstre marí es submergeix a l'oceà, abraçant el seu tresor.

    Dinou hores després, amb la lluna plena com a únic testimoni, una pluja de perles cau del no res fent embogir de felicitat la petita sirena, que somia amb fer-se collarets, com a les històries que li explica la seva mainadera.

    -La lluna -diu la vella tortuga- plora quan veu el seu reflex a l'aigua. Quan minva deixa de plorar, per por a desaparèixer. Les seves llàgrimes cauen al fons de l'oceà, on les ostres, de vegades, les atrapen. Quan trobis perles perfectament rodones, sense defectes, pots estar-ne segura que són llàgrimes de la lluna.

    Maggie

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren