Odissea africana

    • +16 ANYS
    • 6.02.2020

    S’esmicola el temps malvivint en el desfici dels dies eterns i turmentosos. M’ofego en les llargues nits d’hivern de Nador, d’on solament els somnis difuminats m’allunyen per unes hores de la crua realitat.

    Immers en les tenebres més punyents i traient forces de les entranyes desafio el destí que ja estava escrit i m’entrego sense condicions al mar brau en busca de les il·lusions i les esperances robades. És aleshores, embolcallat per la immensitat del mar, quan em sento petit i fràgil enmig la foscor de les onades. La por i la desesperació s’aferren a mi en el meu últim alè de vida. No obstant això, sota el llindar d’aquest dolor i amb la mort assetjant-me, albiro en la llunyania les llums d’un vaixell de salvament que s’acosta com un àngel salvador vingut del cel.

    Per cert, el meu nom és Karim i tinc setze anys.

     

    Biel

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS