No tot el mar és el desitjat

    • +16 ANYS
    • 10.03.2020

    Espurnes d’estels es reflecteixen als teus ulls. Són els somnis, els desitjos I l’esperança, o bé les pors i la frustració de la crua realitat?

    Les teves galtes són massa tendres per endurir-se tan aviat. El teu lloc no hauria de ser aquesta barca que que ningú vol al seu port.

    El mar exaltat t’esquitxa als peus i tu només pots pensar en la sort d’haver fugit d’aquelles mines. El futur és massa enllà, el present difícil de comprendre.

    L’ull dret ha desprès una ínfima llàgrima. Celebres la vida, com no pot ser d’altra manera. A l’altra banda potser hi haurà algú que et voldrà salvar, però vigila no t’aclapari la inhumanitat d’aquest vell món. Benvingut a terra.

    Altenia

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS