No s’han de mullar

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    S’aferrava a la armilla salvavides. No tothom en tenia. Tots es miraven amb recel. Si li passés res, qui seria el primer en arrancar-li?. S’abraçava a sí mateix, com quan la mare li cantava per les nits. No s’havien de mullar. Tot i haver-los protegit amb plàstic, si queia a l’aigua aquells papers no li servirien de res.

    Tot va passar molt ràpid. Aigua, crits, fred, cops, sirenes, una llum blanca...decideix deixar-se anar. El seu cos cau, s’enfonsa. De sobte una força li empeny cap amunt. Silenci.

    Quan obre els ulls està a terra. Algú se li apropa. L’han rescatat a dues milles de la costa, li expliquen. Com estàs?. Pots parlar?. Intuïtivament s’obre l’armilla. El plàstic s’ha mullat però els papers han aguantat. Tinc estudis! És el primer que li surt de la boca a l’hora que ensenya els papers com si fossin un tresor. Només vull treballar!

     

     

    Peix lluna

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS