NEREIDES

    • +16 ANYS
    • 18.03.2020

    Dalt de la cofa, lluitava per alliberar el cap que empresonava la vela. L’embat d’una maniobra sobtada del timoner em va llençar a l’aigua. Enmig del mar, en plena tempesta, tot estava perdut. Amb tot el drap desplegat, el vaixell escapava rabent a través de les onades. L’últim que vaig veure va ser l’adéu impotent en el rostre dels homes.

    Unes mans dolces m’arrossegaren cap al fons. Silenci. Calma. Món irreal de blaus i maragdes. Sense temps. Sense llum. Sense esperança.

    Esclat de llum, de sobte. La glopada d’aire cremava als pulmons. La salabror fugia per la gola. Estès a coberta, observat per tot d’ulls esbatanats, vaig recordar les nereides que m’havien rescatat.

     

    Posidó

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS