Naufragi.

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    Foscor.

    Foscor, fred i silenci.

    Però no. No es fosc del tot, fred sí, cada vegada més.

    Silenci no, l’aigua al meu voltant va fent soroll. Ara que els crits ja no s’escolten sembla que sento música que ve del fons.

    Més fred, ja fa estona que estic a l’aigua, ja fa estona que el vaixell es va enfonsar, potser fa hores, he perdut la noció del temps.

    Ara sembla que veig llum, no pot ser.

    Estic al·lucinant? Veig els estels al cel, molts i fan llum, però ara sembla que el fons s’il·lumina de tant en tant, una llum verdosa que es mou ràpidament d’un costat a l’altre.

    Alguna cosa m’ha tocat. Potser era un peix.

    Alguna cosa m’ha agafat i m’estira fort cap al fons, no tinc forces, només tinc fred.

    Primer els meus ulls s’omplen d’aigua. Adéu estels.

    L’aire surt dels meus pulmons i s’omplen d’aigua.

    Tofol_c2

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren