MUDANÇA

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    Els meus veïns es van sorprendre d’allò més en sentir tant de rebombori. La majoria fugiren a tota pressa. D’altres, més lents, com l’estrella i el cavallet de mar, s’amagaren com van poder, mentre els meus rescatadors em ficaven amb cura a una caixeta de vidre per portar-me a terra ferma.

    Acostumada a la foscor de les aigües més profundes, el sol m’enlluernà. En recuperar la visió, vaig comprovar com havia canviat tot: dels romans, ni rastre. Ràpidament em traslladaren al meu nou destí, on vaig abandonar la petita caixeta de vidre per instal·lar-me a una molt més gran.

    Els nous habitants d’aquestes terres m’observen amb admiració, a distància. Em sorprèn ―tampoc tinc tant valor, amb prou feines servia per comprar una petita àmfora de vi― i m’afalaga, però el millor de tot és que m’han tret tota la pàtina d’òxid, torno a lluir com al segle I.

    Sir Richard II

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS