MONSTRES I SIRENES

    • +16 ANYS
    • 1.04.2019

    Un estol de monstres enfilà la bocana del port a negra nit. La lluna s’ocultava rere la silueta d’un rèptil endormiscat on niaven centenars d’ocells. Des del vessant de la muntanya jueva el llum intermitent del far recordava la posició del guardià de la nit. Per aigües calmes i fosques lliscaven silents naus de proes afuades a la recerca del mite. Algunes milles mar endins, abocaren xarxes per fer-se amb la preuada pell escatada. Al vespre anterior s’escoltà: el mite neda davant la costa barcelonina!

    Un xipolleig posà en guàrdia les tripulacions dels pesquers. Creien haver vist el mite escatat lliscant per babord. El silenci espès fou trencat per un udol provinent d’un oceanogràfic danès que posava proa contra les aterrides mirades dels pescadors. Sonà de nou la sirena, ara cridant la criatura del mar. La missió era retornar, “in extremis”, la díscola filla novament a l’entrada marítima de Copenhaguen.

    Franz de Copenhaguen

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren