Mite de res

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    La nena plora al fons de la coberta bruta de peix. Crida el policia que es pensa déu i mite a l’hora. Arriben amagats al fons del nores. Rostres eixuts, de mirada perduda, de tota raça i parla. Al fons de la mar no hi ha llegenda ni mite ni monstre. Al cel, fent soroll, hi ha control, odi i menyspreu. Surant, hi ha vida i angoixa. Els hi bloquegen la sortida i l’arribada. Tocar port es prohibeix. La política no és mite ni és llegenda. La política és mentida.

    Avui he arribat a port. Al llarg de la matinada he plorat mirant el (nostre) mar. M’he trobat Posidó explicant-me que s’han acabat els mites. El mar expulsa, mata i destrueix. Es crema, s’embruta i malmet tot el seu poder biològic. Els homes han deixat de ser homes, li comento. Ell afirma, amb una tristor mai vista en la llegenda

     

    Alberto Pagnelli

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren