Mirall

    • +16 ANYS
    • 26.03.2019

    -Escolta com canta, si vols, però no la miris noi!

     

    Sabia que tenia raó. Havia sentit històries de marins perduts d'amor pels encants d'aquests éssers marins, però tenia l'oportunitat de veure una autèntica sirena!

     

    I quan el vell marí va marxar renegant, amb el cor bategant al ritme de la dolça melodia, i potser enamorat sense ni haver-la vist, em vaig enlairar. Entre boirines la vaig veure.

     

    - no et puc veure bé i no sé si m'entens. Els homes et tenen por però jo no.

     

    Va deixar de cantar

     

    - gràcies! Jo si et veig. Si tanques els ulls em veuràs millor.

     

    No tenia sentit però vaig obeir i vaig veure el seu cos, més peix del que m’hagués agradat, i amb un somriure preciós em va dir:

     

    - Ho veus? Sóc més real a la teva imaginació. Veuràs en mi el que tens dins el teu noble cor.

    Helena Coaner

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren