MATARILE-RILE-RILE

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    Ells, els miserables monstres sense cua, els pocavergonyes que avancen a sacsejades gansoneres, eren quatre. Quatre canalles dalt d’una barca irrompent en les aigües d’ella.

    Ella es va refiar. I els monstres la van veure. Recorda els seus riures burletes i com l’empaitaven amb els fusells. Armes de pesca submarina apuntant a una dona d’aigua.

     

    Les escames li tremolen. Sacseja la seva llarga cabellera que s’inflama. Està enfurismada. Reviu la fugida amb ràbia. Pensa en la idolatrada companya de Copenhaguen i decideix venjar-se.

     

    L’endemà, vestida d’aigua, s’amaga rere una roca i els espera. Sap que tornaran a port desbordant de plata robada. Capbussa fins que, allà a dalt, endevina els taulons coberts de brea. I s’enlaira, agafa impuls. Un-dos-tres, monstres i collita a la mar.

     

    Torna al seu palau de pedra. Feliç de la seva gesta: ha fet naufragar els navegants sense cantar. Bon cop de cua!

    Chimpón

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren