Mar infernal

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    La suor s’evaporava pels ardents rajos de sol que incidien sobre les nostres pells cremades i en deixaven la sal incrustada. Nosaltres ens dedicàvem a llepar-la com si fos el menjar més suculent que havíem tastat mai i és que era l’únic àpat que tastàvem dia rere dia. La calor ens marejava, veiem l’horitzó difuminat i al·lucinàvem amb vaixells que venien a rescatar-nos d’aquella precària pastera.

    Un cop la lluna ens il·luminava des del cel estrellat, el fred se’ns colava dins i les onades envalentides ens sacsejaven com volent fer-nos caure a la foscor de les profunditats del mar. Llavors, anhelàvem la xafogor del sol i pregàvem perquè el temps passés més de pressa.

    Així que, el dia que vam albirar un vaixell de rescat i vam haver comprovat que no al·lucinàvem, vam sentir una sensació de seguretat que mai abans havíem sentit.

    Sense saber que l’infern acabava de començar.

     

    Turing

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS