Mar Encantat

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    Estava amb el meu vaixell i els meus mariners a alta mar, ja enfocava la tarda i a l’horitzó es podia contemplar la magnífica posta de sol.

    Pensava que les meravelles de la naturalesa són més boniques que les de l’ésser humà.

    La claror de la llum es va anar apagant i per fi va aparèixer la nit.

    Al cel les estrelles brillaven més que mai, i a l’aigua la lluna brillava com un diamant.

    De cop i volta va aparèixer un pop gegant que s’acostava a tota velocitat al vaixell. Vaig córrer a avisar els altres mariners que hi havia un enemic.

    Vaig agafar una espasa per lluitar, vaig recordar moltes coses, la meva novia, el barco trencat… Però de sobte vaig veure les cries del pop que demanaven aliment.

    Vaig fer parar el combat, els vaig donar peix i se'n va anar.

    Axel

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren