Magrana

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    Avui sec davant del mar, assaborint una magrana.

    Fa tres anys, tres vaixells i uns setanta tripulants, partíem a trobar l'illa de plàstics flotant en un lloc imprecís de l'oceà atlàntic. Va caldre seguir la inèrcia dels corrents marins, aparells sofisticats i molta paciència. La vam trobar al cap de tres setmanes. Després va venir la planificació: La draga va succionar els plàstics. A bord vam compactar les deixalles prèviament separades i fent-ne els blocs acoblables. Vam anar fixant la base més sòlida amb un sistema de fondeig d'última generació

    Damunt les plataformes, a poc a poc vam anar portant la terra per plantar i les màquines i plaques solars necessàries per a la planta dessalinitzadora. Totes les construccions inicialment les vam fer d'aglomerat plàstic ...

    Ara, el gust de la primera magrana ens porta satisfacció i records antics de terra ferma.

     

    Marina Slat

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren