L´ultima sirena

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    Des de petita es sabia diferent. La va criar un pop amb vuit braços que quan l´abraçava la feia sentír abrumada, vuit tentacles la rodejaven amb tant d´amor que gairebé no la deixaven respirar.

    Quan es va fer gran es va fer més evident que era adoptada. Així que quan va tenir prou valor per nedar sola va sortir a buscar algú semblant a ella. Fins que un dia va veure una figura sentada a una roca, amb un posat elegant, recolçada sobre la roca amb les mans i la cua recollida amb gràcia.

    Li va preguntar Què som?

    Va pujar dalt de la roca i els ulls se li van omplir de llàgrimes i cada llàgrima que queia lliscava per la pedra. I cada llàgrima que queia es tornava escuma. I tot plorant va abraçar la figura fins deixar-la envoltada en escuma.

    Laia Vidal

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren