Lluna de plata

    • 13-15 ANYS
    • 2.04.2019

    “Lluna de plata, lluna d’or, brilla alta i amb el cor” em cantava la mare quan era petita, quan tot era real. Quan, si m’avorria, em deixava bressolar per una corrent marina. Quan les anemones s’obrien pas davant meu i les elogiava perquè són molt presumides. Però també recordo quan tot es va esvair davant els meus ulls. Quan totes aquelles melodies es van convertir en crits desfigurats i trencats mentre no paraven de caure àncores i xarxes. Quan vaig veure la mare travessada per una d’elles mentre s’enfonsava en aquell escull que una vegada va ser preciós. La seva cara, llàgrimes i sang es clavaven al meu cor com un punyal blau del color que una vegada van ser els seus ulls. I ara em segueixo deixant bressolar per l’onatge mentre imagino la mare cantant-me “Lluna de plata, lluna de dol, brilla sens falta i sense el teu sol”.

    Lluna

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren