LLUNA CREIXENT

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    El fons marí d’aquest racó del Mediterrani està en guerra. Hi ha una lluita ferotge contra tu, home, perquè pretens posseir-nos, robes el que ens pertany, claves arpons punyents als leviatans, lleons i balenes.. sense pietat. Fas inhabitable casa nostra. Així ho proclamen les ones a cada lluna creixent amb crits eixordadors d’ofec, d’agonia, .... i només rebem: indiferència humana!.

     

    Posidó, ha format un exèrcit: els guerrers coneixem la vostra terra hostil, som habitants dels mars i oceans i tenim armes de seducció. Som nereides de pell de bronze.

     

    Aquí a la punta de Sitges, immòbil sobre la roca, t'espio. Detesto sentir l’olor de les teves mans humanes repassant el meu cos. Però quan la lluna creix, executo la missió. Llisco damunt les roques, silent m’apropo a tu, et miro, t’abraço i et llenço amb ira a Hades, l’inframón.

     

    I el mar té gust de sang.

     

    GEA

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren