Les llums del mar

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    De cop i volta l’harmònica música cessà. De les tenebroses i fosques profunditats, començaren a ressorgir unes tènues llums que anaven agafant força a mesura que s’apropaven a la superfície. En pocs instants, la tripulació contemplava atònita com unes precioses i delicades figures femenines renaixien dels diferents centres de llum.

    Amb elegància i agilitat, les noies d’ondulats cabells, ulls cristal·lins i somriure trapella, anaven envoltant als estupefactes mariners. Cap d’ells hauria imaginat mai el que vindria a continuació; doncs sota la fràgil aparença humana, aquelles donzelles eren més monstres que no pas àngels. Sota l’aigua, els seus cossos delicats es deformaven donant pas a una cua musculosa, recoberta per una fina capa d’escates punxegudes. No obstant, no era la seva peculiar forma el que aterria als nàufrags, sinó la monstruosa criatura a la que servien.

     

    - Però avi, els monstres no existeixen.

    - Vols que acabi la història o no?

    LC

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren