L’alba

    • +16 ANYS
    • 27.03.2019

    Ara fa uns quants anys, tenia el costum d'anar a pescar a primera hora del dia. Era negra nit quan trepitjava la desèrtica platja i em posava a muntar la canya a la recerca de l'apreciat llobarro. Un dels dies, quan encara l'aigua era ben negra i només l'alba s'aixecava, vaig fer el primer llançament, en el mateix moment que una ombra en forma de tronc allargat surava uns metres al fons. Preocupat de no enganxar el tronc, vaig parar el fil que lliscava del carret i el plom colpejà l'aigua a menys d'un metre de l'ombra. El tronc es va moure lentament posant-se en direcció al fons del mar i aixecant una enorme cua s'enfonsà i desaparegué davant de la meva sorpresa. Ja no el vaig veure més, tot i tornar sovint al mateix punt. Encara avui em pregunto què era aquell monstre marí que aparegué a trenc d'alba...

    COMOES

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren