L’accident

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Em llevo a mitjanit, em miro la família i marxo a pescar. Tothom dorm, sembla un son plàcid, però saben que cada dia que surto al mar és un perill, i pateixen, ho sé.

    El mar és fred i està com una bassa d’oli, les muntanyes de la costa es retallen més fosques que la nit i impressionen. Les llumetes del port brillen com una línia fina en l’horitzó. Vaig fins allà on pesco i veig crancs, avui serà un bon dia! Començo a collir-los.

    De sobte, les potes se m’emboliquen en una gran xarxa i començo a enfonsar-me, estiro els tentacles i m’agafo al primer que trobo, un vaixell, però no sura. Alguna cosa se’m clava, la xarxa m’ha entortolligat, un regueró de sang em surt de les ferides i el dolor és intens. Perdo la força i m’abandono al mar mentre sento veus aterrides cridant: – El Kraken!

    Sacatapus

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren