La Veta Blanca

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    Era un esser marí molt gros, com un pop, cap allargat, ulls grans i sortits, tentacles gruixuts i molsuts. Era mandrós i dormilega.

    S’enfadava quan el soroll dels pescadors no el deixaven dormir.

    Els pescadors quan hi havia tempesta buscaven un punt de referencia a terra, per tornar a destí. Feien soroll.

    El soroll destorbava al monstre .

    Un dia de sobte, va allargar un dels braços i com el punter del mestre d’escola, va assenyalar un punt a terra . Un fibló de llum va sortir de l’extremitat i al tocar la roca es convertí en una línia blanca vertical, visible a la llunyania.

    Aquell dia va deixar marcat per sempre la tornada a Portbou des de Cap de Creus.

    Cap allà hem d’anar, no hi ha pèrdua diuen els pescadors.

    La Veta Blanca sempre es veu, i el monstre faci sol, pluja o vent , dorm.

    Can tramuntana

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren