La Veritat Sota Les Ones

    • +16 ANYS
    • 8.03.2021

    El sol començava a pondres sobre el llunyà horizó, barrejant-se gentilment amb les calmades aigües on s’hi podia veure un vaixell solitari. A coberta, un vell mariner de pell colrada s’acostà a la rica figura que, immòbil, contemplava el mar.

    “Per què, vós que ho teniu tot, us arrisqueu així a la mar? On l’aigua escasseja i les sirenes enfonsen naus?”

    Aquelles paraules van treure el príncep dels seus pensaments. De la cara banyada pel crepuscle en sortí una veu suau:

    “Bona pregunta, mariner” – digué girant-se a l’ancià – “Però cap riquesa em descobrirà el sentit de la vida, ni la necessitat de xuclar-ne el moll, d’emocionar-me. Mira’t a tu, vell i cansat; encara no t’he vist arrufar les celles. Retrobar la família, abraçar-la càlidament en un dia fred... la felicitat és això.”

    Observant les misterioses aigües, digué: “No, mariner, no arrisco la vida. Estic vivint-la. Absorbint-ne la bellesa”.

     

    George Robert Gant

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren