LA SIRENA SUBURBANA

    • +16 ANYS
    • 16.04.2019

    Sota l’aigua, rajos càlids irisaven el turquesa. El neoprè es confonia amb el remoreig de les onades. El líquid la bressolava com a placenta on es movia a plaer.

    Al metro, fora del líquid element, la cabellera de corall s’agitava amb els corrents. Filla de la tempesta, els peus a terra no li eren cau segur. Els perills la sotjaven a la foscor suburbana. Ulls de lluç, de rap, dansaven descompassats al seu entorn. Més que res, eren una trista imatge de peix pallasso.

    No tota la fauna era llefiscosa. Acaronant les cordes, un violí amorosia el trajecte calmant les cabòries terrenals.

    Lluny de les aigües se sentia vulnerable. Als túnels tot eren paors i fragilitat. Amarada de suors, resistia la suburbana pressió humana, marees amb vaivé i ressaques.

    Encara tenia mono d’aquelles vacances, practicant submarinisme a la Mar Roja, que li tornaren la pell escatada de cintura en avall.

    Rafel de Cerdanya

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren