La sirena

    • +16 ANYS
    • 4.04.2019

    Va passar tot molt ràpid, vaig caure al mar, ningú se’n va adonar, veia com el vaixell s’allunyava i jo ja no podia aguantar més, em vaig començar a enfonsar, m’ofegava, començava a perdre el coneixement quan vaig notar alguna cosa que em tocava, la meva visió ja era borrosa, vaig perdre el coneixement del tot, quan em vaig despertar era a la vora de la platja, hi havia algú al meu costat, al mirar-lo em vaig espantar, em vaig separar d’un bot i vaig contemplar aquell ésser, sense poder creure-m’ho, era una dona amb cos de peix, era una sirena, em parlava amb un altre idioma, no era una sirena com la dels contes, era molt velleta, grossa i lletja, però desprenia una dolçor i una bondat que mai m’havia transmès cap ésser humà. Va saltar al mar i ja no la vaig tornar a veure mai més.

    Catalina

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren