La profunditat del blau marí

    • +16 ANYS
    • 27.03.2019

    Aixecar la mirada i veure't a tu, vestint una discreta cua coberta dels daurats reflexes de la sorra, jugant amb l'escuma d'aquesta inquieta aigua. I que em miris, amb els teus intensos safirs, amb aquells ullets somiadors, tendres. Per poder observar junts la bellesa del mar. On la seva soledat immensa ens confon amb les infinites aigües. Ell, que viu nu, envoltat d'una tela blava, que dansa amb les ones infatigables fins a fer-les inexistents. Deixar anar un sospir, davant d'aquest discret blau, que sosté milers de vaixells, plens d'apassionats nàufrags que cerquen un horitzó anomenat destí. I que l'abisme calmat i sensible ens faci sentir grans. Podent deixar als nostres rebels pensaments imaginar que a l'altre costat del mar hi haurà algú pensant el mateix. I que el món sencer no pari de girar fins que tothom desitgi que la innocència de la lluna reflecteixi cada nit aquesta riquesa.

    Company

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren