La nàufraga

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    Fins al moment en el que vam abandonar el vaixell i vam pujar al bot, estava convençut que ella era innocent, que tot havia estat un accident. Però la seva confessió no deixava marge per suposicions. M’havia dit que des del moment que la vam rescatar del bot a la deriva i que feia aigües, que havia estat preparant-ho tot per enfonsar el vaixell amb tots els mariners a bord, tal i com havia fet amb el vaixell anterior. Diuen que les dones porten mala sort als navegants, però això ja és una altra cosa. Entre els meus pensaments, un rondava lliure, pel que li vaig preguntar directament. Si volia ofegar tots els mariners, per què m’havia salvat? Amb una rialla, i traient un ganivet va dir en veu baixa "Et necessito fins que no trobem un altre vaixell on pujar."

    D'aigua dolça

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS