A dins la tormenta només cal mirar-te, no tinc por de dir-te que ets la pau de la meva ànima, dels teus blaus trec l'esperança, de saber-me viva, de sentir nostàlgia. El meu rescat es poder observar-te, triunfant el riure, plorant sense llàgrimes, només entenent que hi som per sempre, en tot moment, vine i atrapam, no em deixis mai, tú no, tú parla.
Només tú i jo, només a l'alba.
SCT
