La meva mar brava

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    Semblava que la tempesta ja començava amainar, feia dies que no podia ni aclucar els ulls, l'huracà que s'havia apoderat del mar, cosa insòlita al Mediterrani, no era pas època d'aquestes disbauxes, però m'havia tocat a mi, en retornar a casa, feia dies que en tenia ganes, la volta al món havia durat més de què tenia previst, i ara tocava meditar si realment havia pagat la pena, de tants dies amb soledat, i patiments.

    Si era cert que les meravelles que tenia al cap eren moltes i mai imaginades, els verds d'Àsia, la grandiositat d'Amèrica, les platges cristal·lines de Nova Zelanda.....però com si la natura volgués tornar-me a l'ara, de sobte el meu estimat far, em va portar a la realitat, ara si, que ja era a casa, la llum esplèndida del far de Formentor una vegada més em dirigia a la meva estimada illa.

     

    Avia 49

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren