La mar em va fer lliure

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    Quan vaig fer la primera passa dins la nau després de mesos d’intens entrenament, passant gana, set i llegint fins la matinada aquelles compilacions medicopràctiques interminables, els ulls se’m van humitejar sobtadament, corprès per l’emoció. Tanmateix, amb barreja d’incertesa per la tan temuda Sardenya i les seves febres mortals. I si sóc sincer, espantat pels possibles corsaris.

     

    Pujava com a barberot d’en Miquel, el barber millor promocionat de Riucentelles. Sentia una gran responsabilitat amb la tripulació. No em volia marejar, era el primer dia i tothom sabia que era el més crític. No vaig menjar gaire.

     

    S’acostava la nit, el fred insuportable i havíem de jeure ben junts per evitar congelacions. Passades unes hores, el cos d’en Miquel em corresponia apretant-se contra el meu. En aquell moment, vaig entendre com la mar acabava de rescatar la meva ànima de l’infern viscut a terra ferma: no poder viure sent jo mateix.

     

    Da Nala

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS