LA BELLA LORELEI

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Lorelei s’enfilava dalt de tot del cim, i es posicionava a sobre d’una roca, per albirar l’horitzó en tota la seva plenitud. Era bella, d’ulls blaus i amb una llarga cabellera d’or. Meitat dona, meitat coberta d’escates, cantava a l’entorn de la nit per fer-se escoltar, i estremir a tots els que s’hi acostaven. El seu cant deixava encisats els mariners de les aigües del Rin, que s’oblidaven del pas del temps i del rumb del vaixell. Es trobaven abocats a la perdició, condemnats a estimbar-se contra els esculls i les roques. Ella, ho feia per desig de venjança. Una vegada, fa molt de temps, es va enamorar d’un jove pescador, el romanç no fou durador. Lorelei descobrí que una noia també estimava el pescador. Una nit, Lorelei s’emportà l’amant i el soterrà dins del seu palau sota l’aigua, pensant que el tindria per sempre. Encara infeliç, Lorelei continuava cantant.

    El jove pescador

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren