KRAKEN

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Poques nits havia vist tant fosques i fredes com la d’aquell gener. La negror es va aliar amb la tempesta. Estava de cerviola a la popa d’estribord per indicacions del capità doncs no érem coneixedors d’aquella mar plena d’esculls que ens havia portat l’encàrrec de cabotatge.

    Em prou feina podia entreveure les formes de les roques il•luminades pels llamps, com si de dents es tractessin quan aquestes sorgien de l’aigua al baixar l’onada. Va ser llavors, en una d’aquestes mossegades de mar quan el vaig veure. Abraçat a un freu, amb les seves vuit potes movent-se de forma independent i amb la mirada fixada amb mi.

    De forma passiva, un dels seus tentacles es va desenganxar de la pedra, i mica en mica, es va anar desenroscant amb la intenció inequívoca d’apressar-me. Aleshores un cop de mar em va apartar però des d’aquell dia el kraken em va apressar.

    TATUET

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren