Ja no queden monstres

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Una veu profunda, sortida del fons del mar, quasi no s’entenien les paraules.

     

    Costava molt de sentir, havies de parar atenció. Just quan les onades tornen enrere, quan l’aigua marxa arrossegant cap al fons les coses que ha portat a terra.

     

    – Monstres, monstres, vosaltres sou els monstres.

     

    No estava dient cap mentida.

     

    Després de deixar morir a milions de nàufrags, gent que només volia un futur.

     

    Després de fer servir les aigües de camp de batalla, fent la guerra entre nosaltres, aniquilant tota mena de vida.

     

    Després de llençar a l’aigua tot allò que no volien, contaminant i fent impossible la vida a les seves aigües.

     

    Potser ja era massa tard, potser ja no hi ha marxa enrere, i no es poden desfer tants anys de maltractar la natura.

     

    -Ja no queden monstres al fons del mar. Va dir algú.

     

    Però nosaltres continuàvem escoltant aquella veu sortida de les profunditats.

    Tofol_c2

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren