IRREAL

    • +16 ANYS
    • 13.02.2020

    El dia s'havia aixecat lluminós i ens acaronava el rostre amb dolçor maternal. El mar en calma ens bressolava molt lentament i ens provocava una modorra tímida. De sobte, un cop sec i rotund a popa ens va fer girar bruscament. Van ser dos o tres segons els que vam trigar a reaccionar, temps suficient per només intuir una ombra que lliscava sota l'aigua. Un crit esquinçador seguit d'un altre cop, aquesta vegada a babord, ens va fer trontollar i vam evitar caure en agafar-nos al masteler. Vam esperar expectants però res no tornà a passar. Vam albirar un cos surant boca avall. Amb les mans encara tremolant vam aconseguir fer-lo pujar a coberta. La pell lliscava com si fos feta d'escates, els ulls espaordits, la boca en una ganyota esperpèntica i el cabell embullat. Una sirena, havíem rescatat una sirena.

    Valeria Font

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS