Insubmissió

    • +16 ANYS
    • 8.03.2019

    Sacsejà la cabellera i un plugim de gotetes retornà al mar.

     

    Com de costum, quan els lectors arribaven al capítol en què Ulisses navegava prop dels esculls, ella i les seves germanes tornaven a aparèixer com éssers menyspreables, causa de perdició.

    Els ulls li guspirejaren.

     

    Ja n’estava fins al capdamunt, que l'àvia Carmeta s'emocionés cada vegada que sentia la cobla tocant la sardana de l'Empordà, aquella en què un pastor i ella s'enamoren i, junts, viuen l'amor en una nova terra...

     

    Serrà fort les dents.

     

    I aquella pel·lícula ensucrada, de dibuixos, en què apareixia com una princeseta i emocionava petits i grans amb els seus ulls rodons de llargues pestanyes?

     

    Ella era una sirena, un ésser mitològic, però també era una dona; tenia els seus drets i alçaria la veu davant de Neptú pel tracte que durant mil·lennis la Història li havia infligit.

    8 de març

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren