(In)Somni

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Quan era petita, m’estirava sobre la sorra y era feliç. Sentia els granets entre els dits, l’ardor del Sol cremar en cada centímetre de la meva pell. Escoltava el so de les onades trencant-se, com si el mar m’estigués cantant una nana.

    Quan era petita, somiava que em quedava allí per sempre.

    Ara, el temps ha anat passant i la bombolla de la infantesa s’ha trencat. Estic asseguda sobre la sorra, contemplant aquesta infinita massa d’aigua cristal·lina, i només puc pensar que és el cementiri més bell que he vist mai. Sento com em cauen les llàgrimes pel rostre, notant el gust salat que em deixen als llavis, com si estigués plorant aigua de mar. No puc evitar pensar que potser la mar és el plor desconsolat de la Terra en veure la crueltat del primer món.

    Ara, el meu somni ha passat a ser un malson.

     

    ritaamart

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS