Inesperat

    • +16 ANYS
    • 3.02.2022

    Quina enganyifa aquella línia tan precisa, recta, suggeridora. La porta a una nova ruta. Aquell horitzó que creiem l’avantsala del triomf. La culminació del nostre periple. La ruta a les Moluques i disputar als portuguesos el comerç de clau d’espècia. Ningú sospitava de l’escuma que s’alçava mentre ens aproximàvem. No ens malfiàvem de la creixent agitació de la superfície de l’aigua. Tot eren crits confiats d’alegria i rostres somrients. Abraçades i salts a coberta. Qui podia sospitar res? La terra es podia circumnavegar, crèiem. Tràgic error que segaria de cop il·lusions i vides. La proa es precipitava ja per la cascada. El soroll era infernal. A coberta, tot rodolava incontrolable. Alguns mariners ploraven, altres es senyaven. No era cap llegenda. Finis Terrae era davant nostre i ens engolia sense pietat.

     

    Brioix

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS