I el secret ja no ho va ser…

    • +16 ANYS
    • 10.02.2022

    “Vine, tan celebrat Ulisses...”

    Encisat per la melodiosa veu de les sirenes i la inefable promesa de tornar més “ple de ciència”, es deslligà de les aspres cordes. Dues belles figures alades l’enlairaren.

     

    El mar i la nau, des del cel, cada cop més lluny. Les figures alades li cantaven a cau d’orella secrets del mar, de l’univers, de l’home. El temps semblà aturat. Després, només silenci.

     

    Una brisa suau el despertà sobre la platja, acaronat per Telèmac, fill estimat. Era a casa, notava l’olor. Guaità el mar i el cel buscant les sirenes, agraït de regals tan preuats.

     

    Ara sabia que només ment i cor han de ser la guia, que les guerres sempre són mort.

     

    I va compartir tot l’après al llarg dels segles, beneït per la immortalitat concedida. I l’home va oblidar les lluites, el poder.

     

    I el secret de les sirenes ja no ho va ser...

     

    Faery

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS