HAVANERA DE SALVAMENT

    • +16 ANYS
    • 4.03.2020

    Ningú s’esperava que aquella màgica nit, vora el mar, es convertís en un escenari d’acollida. Les onades es balancejaven seguint el compàs cadenciós de les havaneres. Una cançó rere l’altra construïa un enfilall de notes que serpentejava mar endins.

    El pentagrama arribà fins a una embarcació agònica i la bressolà entre l’escuma salada. Un panteix imperceptible reviscolà del silenci entre les cordes i el vent. La percussió de la proa insistia obstinada la tornada repetitiva d’auxili.

    Com un far des del penya-segat, l’ull amatent de salvament marítim auscultava la mar. La fosca nuvolada obrí pas al raig salvador de lluna, les aigües sacsejades per la garbinada jugaven amb la minúscula joguina... Un cordó umbilical amb la vida donà l’anunci d’alerta. La musicà cessà, un estol d’embarcacions d’oci escenificà, mar endins, l’operatiu d’emergència. Mentrestant, una tremolosa mà anònima escriví una nova havanera de salvament: la nostra pàtria és el mar.

    Rafel del mar

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS