Estimar com ningú

    • 10-12 ANYS
    • 7.04.2021

    Uns gegants núvols s'apropaven cada vegada més. Les fortes onades impactaven amb el vaixell i es començava a inundar. Miro el meu fill Lluc, i veig com li cauen unes fines llàgrimes de por. Tranquil, fillet, ens en sortirem- Vaig dir-li amb un to acollonit. El nen em va donar la mà, em va somriure i vam saltar al mar. Ràpidament vaig buscar una fusta per poder aguantar-nos. Ell em va mirar, es va acostar i em va fer un petó, podia sentir la seva por. Estava tremolant, l'aigua estava gelada i no sentia les cames. En Lluc no podia evitar tancar els ulls mentrestant jo cridava:- Fill, fillet no t'adormis si us plau! Ell em somreia amb l'esperança de tranquil·litzar-me però jo estava desesperat. Poc a poc el nen anava tancant els ulls. De cop el nen es deixà anar de la fusta i lentament s'enfonsà al fosc mar.

     

    Enola

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren

#museumaritim

Este mensaje de error solo es visible para los administradores de WordPress

Error: Las solicitudes de API se están retrasando para esta cuenta. No se recuperarán nuevas entradas.

Inicia sesión como administrador y mira la página de configuración de Instagram Feed para obtener más detalles.