Esperança

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    L’esquena descansava al tauló de fusta a la deriva, anava i venia..., anava i venia... Les mans queien desmaiades sobre l’aigua tèbia, acariciant la sal d’un oceà silenciós ple de vida, cel plomes i escates, creences. L’escalfor roent d’un sol impetuós embrunia la pell indefensa d’una cara pensativa, perduda entre el somni i el so llunyà de la botzina d’un vaixell, nou graus a babord de l’esperança.

    Rudra

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS