ESPERANÇA

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    I endevinar il·lusions enmig la boira,

    tresorejar records, collir-ne esqueixos,

    que guardo amb cura als solcs de les onades

    després de titil·lar a les seves crestes.

    La lluna d’ambre estén camins de plata

    i enllà a l’horitzó els dos blaus es besen.

    L’aigua flueix i mai no és la mateixa.

     

    Vesteix el meu cos nu del verd de l’alga

    i inunda’m amb la teva escuma blanca,

    que ballarem al cim de la marea,

    recollirem els fruits de la ressaca,

    tot garbellant nous mots amb el salabre

    de la parla que m’ha de veure créixer.

    Perquè soc viva escric aquest poema.

     

    Ja tard m’acotxarà l’última onada,

    els meus peus nus damunt la nova terra.

     

    Lapislàtzuli

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS