Es Vedrà.

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Soc a Es Vedrà, al triangle del silenci, com que no soc supersticiós em llenço al mar. L’aigua és freda.

    No, no pot ser que m’hagi picat un peix lleó, sento mareig, debilitat muscular i unes nàusees molt fortes. Al mateix moment quelcom m’arrastra dins una cova i no puc deixar de mirar al meu voltant. Són Nereides, nimfes marines immortals i benèvoles, de pell blanca, cabell llarg, guarnit amb conxes i perles marines.

    Ella s’apropa i em dona una perla del seu cabell. La conec, és la Paula...

    - “Alex beu. Beu això i et trobaràs millor.”-i obro els ulls amb el seu nom a la boca. Però soc al veler que ens ha dut a lloc i en Joan em recorda que la Paula fa temps que ja no hi és.

    M’assec mirant el fons del mar, obro la mà, veig la perla de la Paula i somric...

    Bree

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren