ENMIG

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    Hi érem allà, enmig del no res, al centre de quelcom a la deriva. Érem mons que lluitaven per sobreviure. Fugíem de la misèria, la fam, la guerra, les bombes, els crits, els silencis. La por ofegava les paraules. No hi havia lloc per la son ni per afogar un sospir que mai arribaria. El temps es movia al compàs de les onades, feixuc i insolent. Observàvem la remor d’un lloc inhòspit, mentre les nostres forces s’afeblien. El sol dormisquejava als minyons. El blau lluent es transformava a les nits en negre i fred. No era un malson, era pitjor, érem nosaltres i el mar, nosaltres i la buidor, nosaltres i l’esperança, nosaltres i la sal, nosaltres i la picor, nosaltres i la gola seca, nosaltres i l’espera. Gairebé sense adonar-nos-en, ens varen trobar. I, el nostres braços es movien ofegats pronunciant rescat.

    Aquilu

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS