Encadenat

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    Hi ha molts contes mitològics que parlen de sirenes i monstres marins, però només un d'ells el podeu trobar escrit amb paper de pergamí.

    Quant temps era temps, a les nits de lluna plena, es creava un remolí al fons ultramarí, d'on trencant les aigües naixia una dama salada, de pell molt clara, cabells llargs i brillants per les partícules de sal i amb uns ulls verds de neó com si fossin de ciència-ficció. S'asseia com una fadrina a la sorra fina, coberta de volàtils fulards i collars estel·lars, cantava en clau de fa, desprenent poesia.

    Un dia el faroner de la badia va deixar-se seduir per aquell cant enganyós. Aquella donzella fulgurant el va sucumbir al seu parany. La dona-peix el va devorar feréstegament, mentre condemnava la seva ànima a vagarejar pel seu far eternament; diuen que a les nits de pleniluni, s'escolten els seus planys tristos i amargs.

    RIbera

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren