ELS DE FORA

    • +16 ANYS
    • 16.02.2021

    Des que els de fora van matar el pare, la mare i jo hem voltat el mon moltes vegades. A mesura que em faig gran, cada cop aguanto més temps sense sortir a respirar. Així és més segur, malgrat que últimament han minvat molt els sorolls de la superfície. Ja fa un temps que, des dels pols fins al tròpic, la vida aquí dintre ha ressorgit amb força. Les nostres reunions anuals cada cop són més nombroses. No ens falta l’aliment, ja que el krill és abundant per tot arreu. El corall ha recuperat els colors i els llops marins estan més juganers que mai. Avui, quan s'ha fet fosc, ens hem apropat molt a la costa. Hem bufat, desafiant amb dolls de vapor l'espècie que ens ha perseguit fins a gairebé fer-nos desaparèixer. Ni rastre. No hi ha dubte, alguna de grossa els ha passat a aquells de fora.

     

    Ismael

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren