El vell mariner.

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    El sol emergeix, per l'est, puntual, i l'ull de bou de la cambra s'il•lumina.

    - Capità! Capità!...- Em criden.

    Surto a coberta. Esta tenyida de sang. Fa fred.

    - Que passa? – pregunto al contramestre.

    - El vell mariner, senyor... Ha enfollit un altre vegada...

    I veig al vell mariner, a proa, amb els seus ulls de tauró clavats al mar, com posseït. Té ferides als braços i un trau profund a la barbeta que no para de sagnar.

    - Tanqui'l a la bodega immediatament...- ordeno.

    I mentre el lliguen de mans i peus, escridassa que tota la nit ha lluitat amb les maleïdes ànimes dels antics mercaders d'esclaus.

    - Zeus m'ajuda!! No tinc por!! Veniu!! – Crida desafiant.

    Potser tants anys de mar l'han enfollit.

    Cau la nit, la tripulació descansa. Surto a coberta i escolto, llunyà, l'avís d'una sirena.

    Agafo l'arpó i em preparo. Es el meu torn.

    Vell mariner.

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren