EL VALOR DE LES COSES

    • 13-15 ANYS
    • 6.04.2020

    Estava sol, a una illa deserta, sol, sense ningú. Patia, patia molt, trobava a faltar la mare, el pare, tots. Començava a valorar el que tenía a casa, la família. Com va començar tot, direu. Anava en barca de passeig, tot tranquil, i de cop i volta, puf! La barca va petar i em vaig quedar a la deriva. Vaig trobar una espècie d’illa i vaig venir a descansar, “ara trucaré als meus pares”. Estúpid, no veus que no hi ha cobertura?. Patia, patia molt, estava espantat. Era inútil, estava tot perdut, que hi podia fer jo? Aleshores perdut en la meva propia por em vaig despertar. Vaig córrer a abraçar la mare, no estava perdut, no estava sol, estava amb ells, vaig començar a valorar les coses.

    ender_c2

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS