EL TITÀNIC PRÍNCEP D’ASTÚRIES

    • 13-15 ANYS
    • 7.04.2022

    Sense dubtar ni un segon vaig saltar per la borda a les profunditats d'aquell mar immens. L'aigua gelada m’arrossegava cap al fons, com si la roba m'estirés cap avall. Amb totes les meves forces, vaig nadar mort de por cap a la punxa de corall que sobresortia. Per sort m'hi vaig aconseguir agafar. Tot d'innocents s'ofegaven, semblava un escorxador. Encoratjat em vaig despullar per anar a ajudar-los. Just en el moment que em començava a moure, una forta onada em va empènyer i vaig topar de cap contra la roca.

     

    No recordo res més des de llavors. Vaig despertar-me sol en aquesta illa deserta plena de restes del transatlàntic Príncep d'Astúries. Escric aquesta carta per si no me'n surto. Demano a qui la trobi que li digui a la meva estimada Núria que l'estimo. Què hagués passat si no m’hi hagués embarcat…?

     

    Miquel Llorca

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS