EL TATUATGE

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    No es va casar mai, no tenia fills ni parella. Durant l’any venia cada primer diumenge de mes. Portava un tortell, berenàvem i no en sabíem res més fins el mes següent. Per Nadal sempre tenia el plat a taula. Aquell any, es va posar l’abric, va agafar un tall de torró i l’ampolla de licor cafè per estrenar. “Ara torno” – va dir.

    Al cap de quatre anys va tornar amb les sabates trencades, quinze quilos menys i el mateix abric ara brut i estripat. Duia una ampolla de licor a la butxaca de la que només quedava un glop.

    El cap baix, les mans morenes i arrugades giravoltant l’ampolla. El silenci va ser l’única resposta a les nostres preguntes. A l’alçar el braç per fer l’últim glop de licor vam veure el tatuatge: un mapa mundi complert.

    L’estimada tieta-àvia havia tornat a casa.

     

    Cecília Barceló

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren